Passejada del gener'13

En Josep Guàrdia, que amb tanta cura ens prepara la següent caminada, ens ha fet arribar aquest text perquè poguem anar fent boca.

Proposem una caminada per les platges i cales de Lloret, per poder conèixer personalment llocs que esmenta la famosa  cançó de la sarsuela "Marina" del compositor Emilio Arrieta. Comentar, d'entrada, que aquest tram de costa, que amb Santa Eulàlia Camina encara no havíem fet, és un dels que més problemes ens ha portat a l'hora de preparar-lo.                                          

 L'autocar ens deixarà a la coneguda Ermita de Sta.. Cristina (ja en el terme de Lloret de Mar) i baixarem fins a mar per veure les cales de Sta.. Cristina i Treumal.

Desgraciadament, una tanca impedeix l'accés directe a la Cala Boadella i haurem de tornar a la carretera per accedir-hi. Anirem, doncs, després, a la Cala Boadella (que encara es manté prou verge) i haurem de tornar a recular per després de passar per davant dels jardins de Sta. Clotilde tornar al mar ja prop de la Platja de Fenals. Aquesta platja està totalment urbanitzada. En acabar-se la sorra, hem de fer una petita volta per trobar el camí de ronda que, a l´inici, està malmès per una esllavissada. Passarem ara per la vora del Castell de S. Joan (com a curiositat té el mateix nom que el de Blanes) del que es va reconstruir la torre mestra (el castell medieval va ser bombardejat pels anglesos a principis del segle XIX) i arribarem a la Cala Banys. Es tracta d'una cala pedregosa, conservada amb prou bon gust. Poc després trobem el monument a la Dona Marinera obra d'Ernest Maragall del 1966. Hem arribat ara pròpiament a la platja de Lloret i haurem de travessar els seus 800 metres pel passeig de la vora del mar. Val més anar mirant el mar que els blocs d'apartaments de l'altra banda. Després del passeig trobem la platja dita Sa Caleta. Aquí deixarem de moment el camí per anar a la Caleta d´en Trons per una variant. Només podem arribar fins aquesta bonica cala perquè el camí a partir d´aquí està tallat. Ara reférem el camí per dintre l´urbanització per tornar al mar i veure la Cala dels Frares i finalment, tornant a passar per Sa Caleta, trobar l´autocar a Lloret.

Santa Eulàlia Camina                                            Gener del 2013

Cala Santa Cristina.

Més amunt: Cala Boadella. Timagines passar-la sense haver-hi ningú més?

Passejada del desembre, Festa Major.

Santa Eulàlia Camina organitza una excursió el segon diumenge de cada mes. En el cas del desembre, sempre sol ser pels volts de la Festa Major d’hivern, per això s’inclou dins dels seus actes. La fem seguint un tram del PR- C-10, el nostre Petit Recorregut. Aquest any va ser el diumenge dia 9, i a les 9 h.  es feien les inscripcions a La Fàbrica, que era el punt de sortida. Se’n van fer exactament 80, al preu de dos euros.

El recorregut des d’aquest lloc va seguir cap a a Can Maspons del Rieral, Can Font i després vam enfilar el passeig fluvial, seguint-lo tot fins al pont de Ca l’Uñó, per continuar per les costes de Can Magre fins arribar al Pla de Can Naps. Lloc on hi havia l’esmorzar, a recer del pi de les set branques, que ja no són tantes, mitja part, hora de descansar i fer-la petar. Temps per esmorzar un bon pa amb tomàquet i botifarra de Can Bassa acabada de fer a la brasa, cafè i tornem-hi. Bé, abans de reprendre la marxa encara hi va haver temps pel sorteig d’uns obsequis,  gentilesa de Ronçana Comerç Actiu.

Sucant el pa.

Les botifarres ja estan quasi al punt.

Arriba la corrua. Tot en ordre.

I pels gossos? No hi havíem pensat!!!

N'hi haurà per a tothom.

I el número?

El pi de les ... branques va estar ben acompanyat per una estona.

La pluja a Santa Eulàlia, nosaltres passejant pel Lluçanès

I aquí teniu el resultat, un fantàstic matí de diumenge, fruint dels colors de la tardor. Qui més qui menys, però algú va trobar bolets. També cal dir que anaven ben assessorats.

Passejant envoltats de tots els colors.....



Bonic paisatge i bon complement cultural

De postal...

I abans de tornar a casa, també es pot aprofitar l'estona per a comprar productes del territori.

Veient tot això... Qui és que es queda a casa?

Aquí no hi ha por!!!!!!!!!!!!!!

Quan el cel amenaçava ruïna, quan negres boires es passajaven per damunt de Santa Eulàlia....

No només eren amenaces, eren realitats. L'aigua corria pels carrers, camins, camps ... del nostre poble.
A aquella hora una bona colla d'intrèpids caminaires es trobava a la gasolinera per decidir si anar, o no, cap al Lluçanès. Penseu que es van fer enrera? Penseu que un xàfec espanta?
Doncs no!