El diumenge 10.02.13 vam anar pel costat de llevant del Montseny. Un cantó molt desconegut per a molts de nosaltres. Però anàvem molt ben acompanyats i guiats per la Margarida Roca i tota la colla de Breda, als que restem una vegada més molt agraïts.
- Per on passem pel camí de dalt o el de baix? Una excusa més per a fer reagrupament i anar continuant tots junts.
Pel camí sempre es troben detalls sorprenents i sinó mireu quina alzina surera monumental. Els de Breda d'aquest arbre en deien suro directament.
I parlants d'arbres, ens van informar que van patir els efectes d'un gran incendi forestal el 94, el mateix any que el dels cingles. Pel camí vam poder anar veient les restes, com aquest arbre que encara resisteix aquí, al mig. L'incendi va arribar a les portes de Breda i record el tenen ben viu.
Ha arribat l'hora d'esmorzar, sota aquesta surera impressionant és un lloc magnífic. L'Oriol ha trobat el millor lloc, ben aïllat i amb suro natural.
Després d'esmorzar arriba el moment de la foto, tots junts sota la surera, i amb el gos que no s'acaba de creure que allà hi hagi tanta gent. Érem 60!
La Margarida Roca, la nostra connexió a Breda, acompanyant i guia en tot moment. Va anar molt bé que hi hagués força gent de Breda perquè la corrua a estones es feia molt llarga i calia que entremig hi hagués gent del territori que se'l conegués bé. Que se'l conegués i que se l'estimés, ja que pel camí fent petar la xerrada això es traspua i s'agraeix.
- Per aquí, el gorg Negre per aquest camí.
L'Arsènia diu que ja us ho fareu, que el gorg se'l mira des d'aquí dalt.
- Que sí que t'ho dic de veritat que he vist la bruixa allà baix!!!!!!
I cap a baix vàrem anar, no vam veure la bruixa però sí un lloc feréstec i espectacular. No vam acabar el carret, però sí omplir la targeta.!
Diuen que el nom li ve dels morts que el àrabs precipitaven cap aquí baix ara deu fer un mil·lenni. Sempre tenen la culpa els mateixos. Però també podria ser pel llot que cobria moltes de les pedres.
El gorg va ser mirat i admirat, des de dalt i des de baix.
Ens van dir que passaríem pel balcó del Montseny, realment va ser així, amb una vista panoràmica fantàstica, aquí en teniu una mostra: del Montseny al mar, fins i tot si us hi fixeu bé hi podreu distingir un vaixell.
Si no voleu mirar tan lluny, més a prop hi teniu les mines de Gualba, de les que encara ara se n'extreu marbre.
Caminant cal tenir els ulls oberts i la imaginació desperta. En aquesta espectacular alzina algú hi va veure una serp entre roques, algú més hi distingia clarament un cargol que tenia les roques per closca.
El dia va acompanyar i tot va acabar bé a Riells del Montseny altra volta, Sagalés i cap a casa.
