Dia:
|
9 de juny
|
Lloc:
|
Gombrèn: la ruta dels set gorgs.
|
Sortim:
|
A 2/4 de 8 de la gasolinera.
|
Preu:
|
7 euros
|
Cal
portar:
|
Esmorzar i alguna coseta més per compartir.
|
Grau de
dificultat:
|
Normal
|
Truca pel
bus:
|
Francina, 93 844 89 93
|
|
Arsènia, 93 732 40 31
|
|
Dolors, 93 844 80 67
|
Per a més
inform:
|
Llegiu aquí sota.
|
30.5.13
La ruta dels set gorgs. 09.06.13
La ruta dels gorgs. Gombrèn. 09.06.13.
La ruta que farem el proper diumenge que ve, dia 9 de juny, la vàrem fer fa dos anys. En aquella ocasió va ser un dia força plujós, va desanimar la majoria del personal, hi van anar molt pocs. Però en canvi, va agradar tant, els que hi van anar ho van recomanar tant, que hem pensat que fóra bo tornar-hi.
Sortirem a 2/4 de 8 per tal de poder-ho fer tot bé, sense presses i poder tornar a casa a bona hora. L'autocar ens deixarà a prop de Gombrèn, concretament sortirem de la font del Querol. La major part del recorregut és paral·lel al torrent d'Estiula, popularment més conegut com el torrent de la cabana. Tot el tram que caminarem té en sí mateix prou interès, ja que la riera va fent salts tot baixant i sota de cada salt hi ha el gorg corresponent, d'aquí li ve el nom a la ruta, dita també la ruta dels set gorgs. Com que hi anirem amb temps, hi haurà la possibilitat de remullar-se, banyar-se, refrescar-se ... Amb tot el que ha arribat a ploure, segur que la riera baixarà abundosa, cosa que farà que cada raconada sigui més interessant, la vegetació a banda i banda és exuberant, passem entre pastures de vaques i cases formatgeres. Si a això hi afegim que la primavera es troba en ple esclat, no podem pas reprimir les ganes d'anar-hi. El camí d'anada s'acaba pujant a una església. La tornada és pel mateix camí d'anada, per tant podrem veure la repetició de la jugada, anant i tornant. El lloc s'ho mereix.
Sortirem a 2/4 de 8 per tal de poder-ho fer tot bé, sense presses i poder tornar a casa a bona hora. L'autocar ens deixarà a prop de Gombrèn, concretament sortirem de la font del Querol. La major part del recorregut és paral·lel al torrent d'Estiula, popularment més conegut com el torrent de la cabana. Tot el tram que caminarem té en sí mateix prou interès, ja que la riera va fent salts tot baixant i sota de cada salt hi ha el gorg corresponent, d'aquí li ve el nom a la ruta, dita també la ruta dels set gorgs. Com que hi anirem amb temps, hi haurà la possibilitat de remullar-se, banyar-se, refrescar-se ... Amb tot el que ha arribat a ploure, segur que la riera baixarà abundosa, cosa que farà que cada raconada sigui més interessant, la vegetació a banda i banda és exuberant, passem entre pastures de vaques i cases formatgeres. Si a això hi afegim que la primavera es troba en ple esclat, no podem pas reprimir les ganes d'anar-hi. El camí d'anada s'acaba pujant a una església. La tornada és pel mateix camí d'anada, per tant podrem veure la repetició de la jugada, anant i tornant. El lloc s'ho mereix.
14.5.13
De castell, a castell.... i a Castell 12.05.13
La sortida del segon diumenge de maig va ser doblement interessant. Dos fets especials s'hi unien, paisatge i història, dos castells milenaris i una església romànica de planta basilical així ho demostren.
Aquí sota teniu una part del reportatge fotogràfic fet per Lluís Royo, a qui li restem agraïts.
Arribem al primer dels castells, el de Sant Martí.
Des d'aquest costat del castell la vista se'ns obra cap al cantó de la Plana i fins el Pirineu.
Deixem un castell i ens dirigim cap a l'altre. De Castell, a castell dèiem i entremig, esmorzar.
Arribem al castell de Castellcir, dit també de la "popa". Després de veure aquesta foto potser ja no cal dir que el nom li ve donat per la forma de la roca on es troba edificat: un gran vaixell.

Vam poder gaudir de les explicacions del Jaume Dantí a les breus aturades al llarg del recorregut.
Des del castell s'obra una panoràmica , del moianès fins a Sant Llorenç i fins a Montserrat pel costat que es pot veure a la foto.
Hem arribat a l'església de Sant Andreu de Castellcir, la podem veure per dins i per fora i tot el seu preciós entorn.
Aquí acabem de passar per sobre el riu Tenes com aquell que res. A la dreta es pot veure el segon embassament que hi ha en el seu curs.
Arribem a dalt al poble al moment oportú, ja que l'ANC acabava de col·locar l'estelada en una rotonda. Per una estoneta ens afegim a la festa.
Encara hi va haver temps per anar a visitar l'església nova, l'objectiu era veure aquesta imatge mare de Deu, una remarcable talla gòtica feta d'alabastre. Va ser el punt i final a una passejada amb un marcat caire cultural.
2.5.13
De Sant Martí de Centelles a Castellcir 12 .05.13
Dia:
|
12 de maig
|
Lloc:
|
De Sant Martí de Centelles a Castellcir.
|
Sortim:
|
A les 8 de la gasolinera.
|
Preu:
|
7 euros
|
Cal
portar:
|
Esmorzar i alguna coseta més per compartir.
|
Grau de
dificultat:
|
Normal
|
Truca pel
bus:
|
Francina, 93 844 89 93
|
|
Arsènia, 93 732 40 31
|
|
Dolors, 93 844 81 67
|
Més informació:
|
Llegiu aquí sota.
|
De castell a castell... i a Castell
Aquest joc amb la mateixa paraula del títol és per donar idea del contingut històric del recorregut i també del lloc per on transcórrer. Sortirem de l’església de Sant
Martí de Centelles i tot seguit ens enfilarem cap al castell. És una pujada
sobtada només començar, però és molt curta, a més ens podrem parar a mig fer, ja que és un autèntic balcó amb una vista
panoràmica coneguda, però realment bonica.
Primera aturada, el castell de Sant Martí. Està situat
estratègicament sobre un penyal que sobresurt del cingle, des d’aquí la
panoràmica s’eixampla extraordinàriament , des del Pirineu, que encara veurem
nevat, fins al Puiggraciós. Caminarem planejant una estoneta per a continuació
pujar cap a la casa de la Rovira, continuarem pujant fins arribar a la carena,
lloc on esmorzarem. Des d’aquí ja es veu la Popa i part del Moianès. Agafarem un
petit sender que ens portarà fins al castell de Castellcir. És el lloc central
de la sortida, situat sobre una roca en forma de vaixell. Hi farem una petita
aturada, visita a l’interior i una breu
explicació sobre la història i el marc geogràfic. La major part del recorregut
és per petits senders, des d’aquí també en prendrem un que ens durà fins prop
del naixement del Tenes i des d’aquí un altre que ens portarà al final del
recorregut, el poble de Castellcir. Haurem sortit d’Osona i acabarem a l’altiplà del Moianès, un racó
que mereix no una visita, sinó moltes més per copsar-ne tota la bellesa. De
moment aquí teniu aquesta que no us podeu deixar perdre.
El recorregut és realment bonic i més ara que amb tanta
pluja i bon temps fa que una bona part sigui un
veritable jardí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)