|
Dia:
|
12 de maig
|
|
Lloc:
|
De Sant Martí de Centelles a Castellcir.
|
|
Sortim:
|
A les 8 de la gasolinera.
|
|
Preu:
|
7 euros
|
|
Cal
portar:
|
Esmorzar i alguna coseta més per compartir.
|
|
Grau de
dificultat:
|
Normal
|
|
Truca pel
bus:
|
Francina, 93 844 89 93
|
|
|
Arsènia, 93 732 40 31
|
|
|
Dolors, 93 844 81 67
|
|
Més informació:
|
Llegiu aquí sota.
|
2.5.13
De Sant Martí de Centelles a Castellcir 12 .05.13
De castell a castell... i a Castell
Aquest joc amb la mateixa paraula del títol és per donar idea del contingut històric del recorregut i també del lloc per on transcórrer. Sortirem de l’església de Sant
Martí de Centelles i tot seguit ens enfilarem cap al castell. És una pujada
sobtada només començar, però és molt curta, a més ens podrem parar a mig fer, ja que és un autèntic balcó amb una vista
panoràmica coneguda, però realment bonica.
Primera aturada, el castell de Sant Martí. Està situat
estratègicament sobre un penyal que sobresurt del cingle, des d’aquí la
panoràmica s’eixampla extraordinàriament , des del Pirineu, que encara veurem
nevat, fins al Puiggraciós. Caminarem planejant una estoneta per a continuació
pujar cap a la casa de la Rovira, continuarem pujant fins arribar a la carena,
lloc on esmorzarem. Des d’aquí ja es veu la Popa i part del Moianès. Agafarem un
petit sender que ens portarà fins al castell de Castellcir. És el lloc central
de la sortida, situat sobre una roca en forma de vaixell. Hi farem una petita
aturada, visita a l’interior i una breu
explicació sobre la història i el marc geogràfic. La major part del recorregut
és per petits senders, des d’aquí també en prendrem un que ens durà fins prop
del naixement del Tenes i des d’aquí un altre que ens portarà al final del
recorregut, el poble de Castellcir. Haurem sortit d’Osona i acabarem a l’altiplà del Moianès, un racó
que mereix no una visita, sinó moltes més per copsar-ne tota la bellesa. De
moment aquí teniu aquesta que no us podeu deixar perdre.
El recorregut és realment bonic i més ara que amb tanta
pluja i bon temps fa que una bona part sigui un
veritable jardí.
18.4.13
La roca foradada. 14 d'abril'13. Cantonigròs.
El passat 14 d'abril vam fer la sortida corresponent al mes. El dia es presentava clar després d'una setmana de pluja. Prop d'una cinquantena de persones ens disposem a gaudir del dia. La gent de Sant Julià ens havia preparat amb tot detall una passejada que pintava molt bé. Realment es va complir amb escreix el que d'aquest dia esperàvem.
Només sortir de l'Esquirol, passem per aquest pont, un encant.
En Joan sembla dir amb molt d'emfasi que sí que això és veritat. És un dòlmen.
I aquí enterraven els humans, abans que fóssim catalans!
El dia realment va acompanyar. Vam poder gaudir d'una visibilitat perfecta, es podia veure el Pedraforca perfectament, el Cadí, el Puigmal, el....
El camins vam ser diversos, però aquest tram de camí ral empedrat era una delícia.
O, a quin gegant se li va ocórrer de venir a posar aquestes llambodes tan grans precisament aquí?
Per més que havia plogut, no vam trobar-hi gens de fang!
Mai havíem esmorzat al costat d'un camp de futbol. Ho vam fer al de Cantonigròs.
Llàstima ens vam descuidar la pilota!
La roca foradada, el nostre objectiu primer de la jornada. Ja hi som!
Admiració per tot arreu, des d'un costat, des del davant...
Les càmeres no van parar en molta estona, el lloc realment mereix retenir-lo ben bé a la memòria i a la càmera.
No hi va haver pressa per a marxar, el lloc va despertar l'admiració de tots. Realment valia la pena fer-hi una visita i deixar-hi passar una bona estona.
I aprofitar-la per a fer una foto en un marc com pocs.
El salt des de l'altre costat.
El forat des de l'altre costat
I tota la penya al moment de fer la ja tradicional foto de família amb el salt, el gorg, la roca i el forat. Realment un entorn com pocs.
Tot marxant, no podíem contenir les ganes de contemplar una vegada més aquest espectacle, des d'un cantó...
I des d'un altre.
Camins per passejar, per gaudir, per a parar i contemplar.
Empedrats com el camí ral que hem vist abans, o aquest tram del camí de tornada.
O aquest amb barana inclosa. Realment va ser una passejada per a ser gaudida i recordada.
I tot això va ser possible gràcies a a questes persones: Miquel Uribe, Joan Muñoz, Xevi Muntades i Climent Gonzàlez. De veritat gràcies per la vostra paciència, la vostra companyia i el vostre guiatge. Desitgem que al Miquel la intervenció quirúrgica li hagi anat bé, al Climent que amb els seus 90 anys ens pugui continuar acompanyant i a tots moltes gràcies i fins l'any que ve.
1.4.13
14.04.13 Cantoni
|
Dia:
|
14 d’abril
|
|
Lloc:
|
la roca foradada, Cantonigròs.
|
|
Sortim:
|
A 2/4 de 8 de la gasolinera.
|
|
Preu:
|
7 euros
|
|
Cal
portar:
|
Esmorzar i alguna coseta més per
compartir.
|
|
Grau
de dificultat:
|
Normal
|
|
Per
reservar bus:
|
Francina, 93 844 89 93
|
|
|
Arsènia, 93 732 40 31
|
|
|
Dolors, 93 844 80 67
|
|
Per
a més inform:
|
Llegiu aquí sota.
|
LA ROCA FORADADA
Diumenge que ve, dia 14 d'abril, anirem a la roca foradada, a Cantonigròs. Bé, de fet l'autocar ens deixarà a l'Esquirol, d'allà seguint un camí ral ens dirigirem cap a Cantonigròs, fins al poble mateix, continuarem per una baixada fins arribar al lloc més atractiu de la sortida, absolutament espectacular, hi ha un molí i tot l'entorn fa que sigui un lloc de visita obligada per tot aquell que vulgui ser considerat com excursionista. Hi ha llocs emblemàtics que hem visitat, aquest n'és un. Després continuarem per un camí engorjat fins arribar a la font de les Fontiques. Amb el que ha arribat a ploure, segur que rajarà i molt, tanta aigua també farà que puguem gaudir d'un paisatge net, brillant i amb la primavera esclatant. Reprendrem el camí de tornada fins a l'Esquirol passant pel Campàs, una casa de pagès. És per tant una ruta circular d'uns 12 km.
En Miquel Uribe i en Climent Gonzàlez l'estan preparant amb molta il·lusió i ja ens esperen que hi anem. En Miquel serà el guia, però en Climent també ens acompanyarà una estona.
Guardeu-vos aquest dia, crec que és una sortida que no ens podem perdre.
20.3.13
A la marató de Barcelona
En Josep Mª Gual va ser el guia que ens va portar diumenge per les faldes del Montseny. Va agafar tanta energia del castanyer centenari que el diumenge següent, 17.03.13, es va engrescar a fer la marató de Barcelona. I la va acabar!!!!!!!!!!!!!!! Va fer un temps de 3 h 52 m !
Santa Eulàlia Camina et felicita i s'enorgulleix de tenir un atleta tan fort.
Santa Eulàlia Camina et felicita i s'enorgulleix de tenir un atleta tan fort.
14.3.13
Sortida de març: castanyer de can Cuch. 10.03.13
Tal com teníem programat des de començament de temporada, ara tocava anar al veure el monumental castanyer. Ja hi havíem anat deu fer uns 15 anys, però tan el lloc com l'arbre mereixen una visita i potser no calia esperar tant. Per això vam decidir que ja era hora.
Separant la carretera per a cotxes del camí per a vianats...
Més passeres. De tal manera que sembla que uns van i els altres venen. Realment val la pena tenir el lloc ben arragladet, només per passejar pel costat de la riera de Cànoves ja mereix una escapadeta.
I no és ben bonic això?
"L'hora que veus, l'hora que vius." Diu aquest rellotge de sol que ens vam trobar pel camí. Carpe diem, gaudim del moment, aprofitem l'estona. Passejant i gaudint de la natura i de la companyia, segur que és una bona manera de fer-ho.
Aquesta balconada recordava la de fa quinze dies, per sobre de Riells. També des d'aquí es podia veure el mar, el mar, el mar...
Va fer molt bon dia. Espectacular.
Qui va tenir la idea de construir Sant Salvador de Terrades aquí? Això és el que podria dir el Josep Mª. De fet si èrem allà era per "culpa" seva, ja que va ser el guia i ho va tenir tot calculadíssim. Sapigueu que diumenge que ve corre la marató de Barna, això vol dir més de 42 km corrent sense parar!
Ja es veu can Cuch, sembla una casa de pagès, però ara res d'això, com tantes d'altres acaba sent un hotelet. Aquest, amb la diferència que és de quatre estrelles, sí, sí, quatre. Si aquí tenim la casa, el castanyer ja deu ser a prop.
Les pluges van fer que l'embassament de Vallforners estigués quasi ple. Vam començar per sota del pantà i mireu que avall que el vèiem. La pujada ....
El castanyer, ja hi som. I què hi deu haver a dins?
Doncs mireu, a la que diuen que va ser la casa del bosquerol, ara hi ha dues amigues, que semblen ben amigues i ben contentes...
I ara una part de la penya, encara n'hi cabien molts més.
Realment el castanyer és grandiós. Vist des d'aquí sembla com un arbre vingut d'una altra època, perdut en el temps.
Aleeeeeeeeee hop!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)