9 de març

Març'14: a la sèquia de Manresa

La sortida del proper diumenge dia 9 de març és a la sèquia de Manresa. La seguirem uns 12 quilòmetres. Començarem a un lloc entre Santpedor i Sallent per tal d'evitar el pas per un polígon industrial, hi ha llocs més interessants per caminar que seguir un polígon oi? Caminarem en sentit contrari al corrent de l'aigua, o sigui en direcció a Balsareny. No cal dir que el recorregut és absolutament pla, crec que el desnivell total de la sèquia és de 10 metres! Prepareu-vos per veure paisatges amb molts contrastes, mines, horts, aquaductes ... però sobretot ponts i pontets de totes mides, dissenys i materials...   Si voleu saber més ... heu de venir!
Sotirem a 2/4 de 8 per tal que ens sobri temps quan arribem a Balsareny i també poder arribar ben d'hora, ben d'hora.

9.2.14 Puig del Greny

Arriba el segon diumenge de febrer i ja hi tornem a ser. En aquesta ocasió ens guien els de Breda, tan gentils i amables com sempre, els hi restem agraïts. L'excursió d'avui és quasi al cim del Montseny, més concretament sortim del Convent, comencem per una pista forestal en direcció nord. És ben coneguda per en Rafael, un dels guies, que acostuma a fer-la amb bici. 

Se'ns presenta un dia clar, assolellat ...

Encara que a l'alçada que estem la fresca és considerable, però amb guants, gorros i caminant el fred va passant.

El camí comença en baixada i ens trobem amb aquestes fagedes espectaculars.

La cua es va allargant.

La vegetació és tot un espectacle, ara pels mig de pins de dimensions considerables...

I algun boix grèvol florit que ens reclama l'atenció.

Per aquests paratges, caminant i conversant ... 

Admirant el nostre país tan petit.. 

No perdem de vista les esquerpes Agudes, mig enfarinades.

Arribem al punt de l'esmorzar.

Mentre mig grup esmorza, l'altre mig puja al mirador del puig del Greny.

I des d'allà, tot un espectacle, des del mar a la neu.

De la badia de Roses a ...

Port del Comte, Rasos de Peguera, Cadí, Puigmal, Pic de l'Infern, Canigó ...

Tot un privilegi.

Admirem les Agudes des de perspectives diferents.

Sempre trobem un moment per al reagrupament, es tracta d'anar tot el grup junt. 

Per tornar a allargar la currua. En Rafael, l'últim de la fila, ens explica detalls sobre el greu accident sofert per la Margarida Roca, el nostre primer enllaç a Breda. Ens alegra molt saber que s'està recuperant a marxes forçades. Des d'aquí t'envíem tot els ànims i abraçades de la gent de Santa Eulàlia Camina.

 No hi pot faltar la foto del grup... I tampoc les Agudes al fons.

Enfilem la darrera pujada per arribar a Santa Fe, lloc on ens espera l'autocar.

I aquí tenim una part de la colla de Breda, a ells van fer un petit obsequi, consistent en productes elaborats en els nostre poble. 

Febrer'14

Haurem de sortir de la gasolinera mitja horeta abans ja que el desplaçament és una mica més llarg.
Els guies seran la penya excursionista de Breda, que recollirem a Sant Celoni. Aquest any no hi serà la Margarida Roca, que va tenir un accident laboral. Des d'aquí li desitgem una total recuperació i que sàpiga que la trobarem a faltar. Ha delegat les funcions a en Josep Pujolràs, que amb la seva colla ens acompanyarà tota la sortida. L'autocar ens deixarà  a Santa Fe. Allà comença l'excursió, ens dirigirem cap al turó de l'Areny, lloc on gaudirem d'una bona vista panoràmica. Tot baixant passarem prop del turó de Maçaners i el Puig de l'Arboç.
Per tornar es passa prop de diferents cases de pagès, com la Feixa Llarga, Colldeter... Seguirem per l'altre cantó per acabar prop del lloc on hi ha el restaurant l'Avet Blau. Lloc on ens recollirà l'autocar perquè tornem a ser a casa cap allà quarts de tres.
Fins diumenge!

Sortida febrer'14

Dia:	09 febrer 14
Lloc:	Turó de l’Areny (Montseny).
Sortim:	A 2/4 de 8.
Preu:	7 euros
Cal portar:	Esmorzar i alguna coseta per a compartir.
Grau de dificultat:	Normal
Per reservar lloc:	Francina, 93 844 89 93
	Arsènia, 93 732 40 31
	Dolors, 93 844 80 67
Per a més inform:	Llegiu aquí sob

Sortida gener'14 Aro-Calonge

De bon matí el temps amenaçava pluja, des de l'autopista fins a Platja d'Aro va estar plovent.

Però si nosaltres sortim, el temps canvia! Cap problema. El Josep ens explica detalls del recorregut.

La primera imatge del dia: la desembocadura del Ridaure.

Tot el passeig de Platja d'Aro per a nosaltres!

S'acaba la platja i ens enfilem, però sempre amb moderació!

Aquesta era la gentada que vam trobar a la platja! Us ho imagineu a mig agost?

Llocs per parar i mirar.

Ja hem trobat un bon lloc per esmorzar?

Llocs i llocs preciosos ...

Si cliqueu sobre la foto, aquesta augmenta de mida.

... Que semblen d'altres indrets ...

Ooooooooooooooohhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!

Els creixen en llocs realment increïbles.

Aigües cristal·lines.

Cap Roig. Veient-lo així, podem trobar la raó del seu nom!

Tothom va arribant...

... I arriba el moment de la foto de família!

La passejada va ser més aviat curta, però amb continues pujades i baixades.

Calonge i Palamós al fons. Arribem al final de la passejada.

No sense abans poder contemplar llocs com aquest...

... I aquest.

I

No, no és la torre Valentina!

Això és Sant Antoni...

... I aquesta sí que és la torre Vaentina! Qui és capaç de fotografiar-la sense pisos?

I si començàvem amb un riu, acabem amb una riera, la de Calonge.

Agraïments a l'Antònia i al Josep, amb ells res no pot fallar, perquè tot estar planificat fins a l'últim detall.

- Vas dir que l'any que ve començarem a la cala Fosca?

Esperem retrobar-nos-hi!

Adeu.

CAMI DE RONDA DE PLATJA D'ARO A CALONGE

El proper dia 12 de Gener tornarem a passejar pel Camí de Ronda, i el Josep Guardia i l'Antonia Pascual ens preparen la següent caminada: 

Proposem aquest any el tram de camí de ronda entre aquestes dues poblacions. Hem de destacar que tot i tractar-se d'un dels trams més edificats de tota la Costa Brava, encara conserva racons i cales d'una gran bellesa. També hem de dir pels veterans de Santa Eulàlia Camina que aquest tram ja el vàrem fer el gener del 2003 (ja han passat onze anys!) i que, tal com va succeir aleshores hem trobat trams no transitables. En aquella ocasió era el tram entre Cap Roig i Cala Gogó i en aquesta ocasió el tram entre la Cala del Pi i la Belladona. S'atribueixen els problemes a les nevades i llevantada del 2010, però de fet ja fa anys que passar per segons quins camins de ronda esdevé tot una aventura, com ja vàrem comprovar l'any anterior en intentar anar de Lloret a Cala Canyelles. Iniciem la caminada seguint la riba esquerra del riu Ridaura aigües avall a prop del punt on desemboca al mar. D'aquesta forma arribem a la Platja Gran de Platja d'Aro i caminarem prop d'un quilòmetre i mig per les àmplies voreres del Passeig Marítim tot resseguint el mar.
Just on es troba la roca coneguda com a Cavall Bernat, podríem consideraran que comença el camí de ronda, encara que poc després de la Punta d'en Ramis anem a parar a una altra platja de dimensions importants (encara que no comparable, evidentment, a la Platja Gran). És la coneguda com a Platja Rovira.
Després d'aquesta platja, el camí ens porta a la bonica Cala de Sa Cova i després a la Cala del Pi. Ja abans de baixar a aquesta ens avisen que el camí de ronda està tallat. Hem de pujar a la carretera i sense poder veure la Platja de les Carbasses i la dels Canyers podem tornar al mar a la Platja de la Belladona. Al sud de la platja hi ha els illots Belladona Petita i Belladona Grossa. Continuant ara per la vora del mar trobem la Platja de S. Jordi i el bonic racó del Cap Roig.

Arribats a aquest punt continuant per la costa arribem a un tram que ha estat tallat diversos cops. El mes de juny del 2013 s'ha reobert, però encara aquest mes de desembre hi havia un pas provisional per una passera metàl•lica que hi han col•locat. Esperem que en el moment de passar-hi ja es pugui fer de forma còmoda i definitiva.
 Arribarem a la Platja de Treumal o de Ses Torretes i després a la de Can Cristus, la Cala del Forn i finalment a la Cala de Roques Planes i la Punta del mateix nom. Ara arribem a una zona en què el bosc de pins arriba fins al mateix mar. Veurem la Torre Puigcerdà (moderna) i la que dóna nom a la contrada: la Torre Valentina, del s. XI, avui materialment engolida per uns apartaments. 
Finalment arribarem fins al pont sobre la riera de Calonge i anant cap a l'interior trobarem l'autocar de retorn. Es tracta d'una caminada no massa llarga però amb els seus punts d'interès.


SANTA EULÀLIA CAMINA - GENER DEL 2014