El dia de Rams va coincidir amb el segon diumenge de mes. Si és el segon diumenge ja sabem el que toca, passejada, encara que aquest fet va fer que alguns no poguessin venir.
La penya excursionista de Sant Julià ja fa temps que ens la tenia preparada. L'autocar ens deixa a Tavèrnoles, allà comencem a caminar.
Pràcticament al mateix nucli, sense temps d'haver escalfat, ens trobem amb aquesta casa. Si vas sol te la mires, la veritat és que es fa mirar. Però si vas acompanyat, i en aquest cas anàvem molt ben acompanyats, hi ha la primera aturada i la primera explicació sobre el lloc, bé en aquest cas va ser sobre tota l'excursió.
Ara és la font i el safareig, anar amb en Miquel Uribe, és un goig, coneix el teritori, l'estima i això ho transmet.
La font deu ser molt bonica, ja que el Nelson la vol tenir molt aprop.
Ara venen les escales.
... I escales amunt passant sota un magnífic exemplar de roure.
I una altra casa que es fa dir sí senyor.
.. I les escales que continuen amunt, però aquestes les deixem per una altra ocasió.
De cop i volta ens trobem amb la MAT. L'impacte sobre el territori és indiscutible.
I tot caminant s'obra el debat. Calia una infraestructura així? Quan costa fer-la soterrada? Estaríem disposats a pagar més a la factura per soterrar-la? Es pot generar més energia prop del consum amb energies alternatives? Perquè s'han retirat les subvencions a les plaques solars? Perquè no hi ha més energia eòlica?
Tot pujant ens trobem això. Què és?
Doncs això la Mare de Deu del Camí, lloc ben acondicionat, ben mantingut i ara admirat!.
... I arribem al "Salt de la minyona". Tot es dispersa, tothom mira, tothom fa fotos. El lloc no és per menys.
En Miquel no dóna a l'abast a donar explicacions.
També hi ha plafons informatius molt clars.
Hora d'esmorzar. Cadascú busca el seu racó.
I allà rebem la visita de'n Climent Gonzàlez. Amb els seus 90 anys, ha fet un bon tros de pujada i no s'ha volgut perdre la cita. Va ser el primer contacte a Sant Julià, ja fa anys i no vam recordar exactament quants.
Al mateix lloc ens hi fem la foto de família. Quin altre lloc podria ser millor?
Passant prop de la cinglera sovintegen les aturades amb explicacions precises d'on som i del que veiem.
Algú ho aprofita per fer fotos amb un cert risc.
El castell Bernat. Mira i admira.
I anem identificant des del que tenim al davant fins al que tenim al fons.
Llocs i llocs que ens fan parar, mirar ...
... I admirar!
No només és el Miquel el que dóna explicacions, anem ben acompanyats per una bona colla.
Una altra sorpresa, de cop i volta se'ns apareix el pantà de Sau, tan tple que talment sembla un llac. Endevineu on és el campanar?
I des d'aquí ja comencem a parlar la la gran quantitat de passejades que podem fer els propers anys. N'hi ha tantes que no ens les acabarem!
Tenim un petit obsequi per oferir a la colla que ens ha acompanyat. La seva companyia, el seu guiatge, la seva amabilitat són impagables, com a mínim, un record, saquets d'avellanes de can Burguès. Una vegada més us volem fer arribar el nostre agraïment, desitgem al Xavi que es recuperi ben aviat i fins l'any que ve.
(Si cliqueu sobre la foto, aquesta es mostra amb la seva mida original)
