EL COLL DE PIXANÚVIES
Això era molt temps
enrere
quan els pares, com
cabdills,
concertaven com volien
el casament dels seus
fills.
L’hereu del mas Pujolriu
era ric però no
agraciat,
son pare es veu que
volia
casar-lo ben aviat.
I un bon dia va fer
tractes
amb el pagès de l’Alou
que tenia una filla
que es veu que valia
prou.
I fins van quedar amb la
data
del casament, a Falgars;
la filla prou que
plorava
però el pare no afluixà
pas.
Perquè la filla es delia
per un jove ardit i airós,
el pastor del mas la
Serra,
i s’avenien tots dos.
I quan va arribar
aquell dia,
guarnits i mudats pel
cas,
van sortir en comitiva
de l’Alou cap a Falgars.
Però en ser a un collet,
la núvia
amb posat alegre i viu,
va dir de parar una
estona
perquè havia de fer un
riu.
Passa un quart, passa
mitja hora,
de la núvia res de res;
la busquen i no la
troben;
quin rebombori s’ha
encès!
Els pares diu que
tingueren
una enorme decepció,
però la núvia,
espavilada,
va fugir amb el pastor.
Així, és d’ençà
d’aleshores
que aquell coll canvià
de nom,
el collet de Pixanúvies
és com el coneix tothom.
I si mai sentiu que us
forcen,
que us llencen a la
dissort,
feu un riu, respireu
fondo
i feu el que us dicti el
cor.