Hem arribat a la majoria d’edat, ja tenim 18 anys. Efectivament la nostra entitat va començar a caminar com aquell que no vol, ja fa divuit anys.
Per acabar la temporada tenim per costum, fer una excursió una mica més llarga i a un lloc més llunyà, sovint als Pirineus. En aquesta ocasió vam escollir el Puigmal, però pel cantó nord, des de l’estació d’esquí Err-Puigmal, bé de fet van ser la colla de joves els que val triar el lloc i ens van guiar durant tot el recorregut.
Les prediccions meteorològiques pronosticaven mal temps pel primer diumenge de juliol, quasi sempre l’encerten i aquesta vegada no podien ser menys. Vam fer tota la pujada tranquil·lament, però a l’arribar a la carena, al coll del pic del Segre es va desfermar la tempesta. Al principi només aigua i un llampec, però després va arribar la calamarsa i per acabar de completar el repertori es va girar un vent enfurismat, tant que es feia difícil mantenir la verticalitat; més d’una i de dues capelines van fer allà la seva darrera sortida, ja que la ventolera les deixava esmicolades. Com comprendreu amb aquest temps no feia bo d’estar al cim, de manera que vam començar a baixar immediatament. Només començar el descens, el temps va anar millorant i vam poder retornar a l’autocar complint l’horari previst.
A l’octubre començarem la propera temporada, amb la Marxa-passeig de la Vall del Tenes. Hi esteu convidats.
Aquí teniu la major part dels intrèpids caminaires, poc després de dinar. Quan èrem al cim del Puigmal, no estàvem per fotos.