27.2.20

8 de març'20 Santuari de Foix

S'acosta el segon diumenge de març, tenim passejada. En aquesta ocasió anem al Penedès, la primera vegada que com entitat visitem aquesta comarca. El Fèlix, bon coneixedor del territori,  ens farà de guia. Aquí sota hi teniu una explicació detallada del lloc on anirem que ens ha fet arribar ell mateix.
Fins diumenge, dia 8.




EXCURSIÓ PEL SANTUARI DE FOIX I EL SEU ENTORN

Diumenge día 8 de març de 2020
Distancia:10 km aprox..
Desnivell de pujada: 300 m aprox.
Desnivell de baixada:234 metres aprox.
Dificultat: Fácil.

Començarem l’excursió des de l’església de Santa Maria de Torrelles de Foix o del Terne, tal com popularment se la coneix. Aquesta petita església és situada al punt quilomètric 12 de la carretera de  Vilafranca a la Llacuna. Fou construida l’any 1893 per donar servei religiós als veïns de la rodalia, en substitució de l’església parroquial  situada en aquells temps dalt del turó de Foix.
Seguirem per camí asfaltat, tot passant pel costat del mas Florit Vell i mas Florit Nou, travessarem a gual el riu Foix, (porta poca aigua),per continuar per un camí pel costat d’unes vinyes de cultiu biodinàmic, a l’altra banda del riu podem veure el veïnat de can Via i damunt nostre el Santuari de Foix,
Passades les vinyes, entrem en una pineda i en la zona dels Pèlags de Foix ( pèlag és un mot penedesenc equivalen a gorg o bassal), on el petit riu salta per uns rocallisos, a l’estiu s’hi banya la mainada, també hi ha una fonteta.
Passats els pèlags,retrobem les vinyes a la zona de les Valls de Foix, amb la masia del mateix nom, malauradament està en ruïnes. El camí  força ample, segueix pujant suaument amb bones vistes sobre les gorges del riu Foix.
Deixem la pista ampla per un altra de secundària a l’esquerra, senyalitzada amb un pal, fins arribar a un un collet, on hi ha l’inici del sender que ens portarà al Santuari de Foix
Santuari de Foix, s’hi venera la Mare de Deu de Foix que, és considerada  patrona del Penedès, i des d’on es gaudeix de bones vistes sobre la plana del Penedès i muntanyes de la serralada litoral.
L’església fou edificada a redós del castell de Foix, del que en queden poques restes. Les primeres noticies daten de l’any 1198, en  que Guillem de la Granada, senyor del Castell de Foix, feu uns deixes per construir-hi una església en honor de Deu i la Mare de Deu.
La tradició diu que la Mare de Deu de Foix, fou trobada per un pastor en una cova que hi ha sota el Santuari, i al vulguer-la baixar al poble de Torrelles, els desapareixia del sarró,i retornava a la cova. En el lloc on desapareixia s’hi construí una petita ermita, que després visitarem. L’any 1936, fou destruïda la imatge de la Mare de Deu que s’hi venerava, una talla de fusta romànica de la Mare de Deu de Foix.
La restauració del temple, s’inicià l’any 1986, que en aquells moments  es trobava en estat molt ruïnós. El  motiu fou la celebració de missa del Gall per membres del Centre Excursionista del Penedès, posteriorment la Diputació de Barcelona, es feu càrrec de la restauració total.
Un fet de molta transcendència va passar l’any 1892 on va morir assassinat per robar-li els diners, el mossèn Josep Pallarols, l’últim rector de la parròquia. Els seus assassins foren  els masovers de la masia dels Giberts i quatre vendrellencs. Van ser jutjats a Barcelona i executats a Vilafranca el  21 de gener de 1896, l’execució esdevingué un espectacle contemplada per unes 20.000 persones d’arreu del territori.
Continuem l’excursió de baixada pel camí d’accés al Santuari fins  l’aparcament, on agafem el sender PR— que baixa cap a la masia enrunada dels Giberts i la font del mateix nom, per continuar pel camí de l’ermita de Foix.
Ermita de Foix, lloc on diu la tradició que desapareixia la Mare de Deu.  L’any 1707 el coronel Ramon de Peguera, que era al servei del rei-arxiduc Carles III,feu construir l’ermita  tal com hi consta en la llinda.
Arribem a la urbanització Can Coral i entrem a les Planes de Torrelles, zona de cultiu d’oliveres, amb algunes cabanes de pedra seca ben conservades, per baixar tot seguit  a la carretera de Pontons vora la piscina de Torrelles, i les fonts de les Dous,  lloc on ens espera l’autocar.  

22.2.20

Romanço de Jaume Arnella

El Jaume Arnella ens ha fet arribar aquest romanço, està inspirat en el pas per aquest coll, lloc per on hi vam passar a la darrera sortida,  i els fets que segons la tradició allí van succeit. 



EL COLL DE PIXANÚVIES



Això era molt temps enrere
quan els pares, com cabdills,
concertaven com volien
el casament dels seus fills.

L’hereu del mas Pujolriu
era ric però no agraciat,
son pare es veu que volia
casar-lo ben aviat.

I un bon dia va fer tractes
amb el pagès de l’Alou
que tenia una filla
que es veu que valia prou.

I fins van quedar amb la data
del casament, a Falgars;
la filla prou que plorava
però el pare no afluixà pas.

Perquè la filla es delia
per un jove ardit i airós,
el pastor del mas la Serra,
i s’avenien tots dos.

I quan va arribar aquell  dia,
guarnits i mudats pel cas,
van sortir en comitiva
de l’Alou cap a Falgars.

Però en ser a un collet, la núvia
amb posat alegre i viu,
va dir de parar una estona
perquè havia de fer un riu.

Passa un quart, passa mitja hora,
de la núvia res de res;
la busquen i no la troben;
quin rebombori s’ha encès!

Els pares diu que tingueren
una enorme decepció,
però la núvia, espavilada,
va fugir amb el pastor.

Així, és d’ençà d’aleshores
que aquell coll canvià de nom,
el collet de Pixanúvies
és com el coneix tothom.

I si mai sentiu que us forcen,
que us llencen a la dissort,
feu un riu, respireu fondo
i feu el que us dicti el cor.




12.2.20

Imatges Hostalets de'n Bas- Cantonigròs 9 febrer'20 Fotos Cathy Charles

El segon diumenge de febrer, dia 9, guiats per persones de la Garrotxa i bons coneixedors del territori
ens guien per la passejada i ens proposen un tram del camí ral Olot- Vic

Sortim dels Hostalets de'n Bas.

Deixem el poble enrere per una pista planera.

Anem deixant el poble enrere

La currua es va allargant.

El camí s'estreny més...

I la currua s'allarga més.
El camí comença a pujar seguint aquest preciós corriol

És el moment de reagrupar-se.

I tornem-hi!

Vam participar-hi 66 caminaires. La currua és força llarga.


La banderola ens recorda d'on venim i cap on anem.











La foto de família, en aquest cas més que nombrosa!


El camí es fa estret.


... O més que estret!



- A veure, en fila de un i prohibit abançar!

Dos de costat i ben posats encara hi caben.

- A veure si no podré sortir!

- Sí ja sóc a fora!

- I jo també!

Camí ral empredrat.