El segon diumenge de març, passejada. Es presenta un dia espectacular, atemperat i un bon sol.
Comencem prop del polígon de can Sala, prop de Santpedor, però que no té res a veure amb el que avui fa de guia.
Des de bon començament ens trobem el paisatge propi, camps, sèquia i camí
En algun tram ens trobem que la sèquia passa per dins una mina com és el cas d'aquest indret.
La passejada es fa molt agradable.
El pas s'alenteix....
... per admirar ponts...
... i pontets...
... de tota mena i per a tots els gustos.
Tan el camí com la sèquia els trobem en molt bon estat de conservació.
Camins nets
I baranes en perfecte estat.
Ponts amb arc de mig punt.
Ponts amb una sola llosa.
Ponts més amples.
Aquí ens trobem amb un canvi brusc, residus de les mines de sal de Sallent.
Ponts que s'han refet més recentment.
Un altre contrast, les vies.
- Què Cànovas? Podem passar o hem d'esperar el tren?
Podem passar.
Després de passar per un tram més urbà arriba l'hora de recuperar forces.
Deixem Sallent enrera.
I ens dirigim cap a Balsareny.
El paisatge torna a ser ben bonic.
Quan arribem a sota Balsareny ens trobem aquesta plana d'horts, tots a punt per ser plantats ben aviat.
La sèquia i el riu ja quasi són al mateix nivell, som prop de la presa.
Arribem al final de la sèquia a la presa del manresans.
El Nelson ens fa la foto de família i cap a Balsareny que l'Antonio amb el seu Sagalés ens espera.
Hem conegut i gaudit d'un territori diferent dels que habitualment triem per passejar.