A la marató de Barcelona

En Josep Mª Gual va ser el guia que ens va portar diumenge per les faldes del Montseny. Va agafar tanta energia del castanyer centenari que el diumenge següent, 17.03.13,  es va engrescar a fer la marató de Barcelona. I la va  acabar!!!!!!!!!!!!!!! Va fer un temps de 3 h 52 m !
Santa Eulàlia Camina et felicita i s'enorgulleix de tenir un atleta tan fort.

Sortida de març: castanyer de can Cuch. 10.03.13

Tal com teníem programat des de començament de temporada, ara tocava anar al veure el monumental castanyer. Ja hi havíem anat deu fer uns 15 anys, però tan el lloc com l'arbre mereixen una visita i potser no calia esperar tant. Per això vam decidir que ja era hora.

 La Diputació ha arreglat un caminet molt integrat  cuidant tots els detalls, ponts i pontets sempre que cal trevessar la riera de Cànoves, com aquest que es veu a la foto...

Separant la carretera per a cotxes del camí per a vianats...

Més passeres. De tal manera que sembla que uns van i els altres venen. Realment val la pena tenir el lloc ben arragladet, només per passejar pel costat de la riera de Cànoves ja mereix una escapadeta.

 Després d'un bon tram de camí i d'una forta pujada arriba l'hora del reagrupament, esperem, la fem petar, mirem i admirem...

I no és ben bonic això?

"L'hora que veus, l'hora que vius." Diu aquest rellotge de sol que ens vam trobar pel camí. Carpe diem, gaudim del moment, aprofitem l'estona. Passejant i gaudint de la natura i de la companyia, segur que és una bona manera de fer-ho.

Aquesta balconada recordava la de fa quinze dies, per sobre de Riells. També des d'aquí es podia veure el mar, el mar, el mar...
Va fer molt bon dia. Espectacular.

Qui va tenir la idea de construir Sant Salvador de Terrades aquí? Això és el que podria dir el Josep Mª. De fet si èrem allà era per "culpa" seva, ja que va ser el guia i ho va tenir tot calculadíssim. Sapigueu que diumenge que ve corre la marató de Barna, això vol dir més de 42 km corrent sense parar!

Ja es veu can Cuch, sembla una casa de pagès, però ara res d'això, com tantes d'altres acaba sent un hotelet. Aquest, amb la diferència que és de quatre estrelles, sí, sí, quatre. Si aquí tenim la casa, el castanyer ja deu ser a prop.

Les pluges van fer que l'embassament de Vallforners estigués quasi ple. Vam començar per sota del pantà i mireu que avall que el vèiem. La pujada ....

El castanyer, ja hi som. I què hi deu haver a dins?

Doncs mireu, a la que diuen que va ser la casa del bosquerol, ara hi ha dues amigues, que semblen ben amigues i ben contentes...

I ara una part de la penya, encara n'hi cabien molts més.

Realment el castanyer és grandiós. Vist des d'aquí sembla com un arbre vingut d'una altra època, perdut en el temps.

Ja som al camí de tornada, vam seguir un torrent ben bonic. De fet les pluges de la darrera setmana van fer que recs, rieres, rierols, torrents i fonts tinguessin abundosos dolls.
Aleeeeeeeeee hop!