1.4.19

14 d'abril'19 a la balma de can Soteres (Castellolí)


  ANOIA - CASTELLOLÍ


Us proposem una excursió entretinguda. Sortirem de Castellolí. poble del que visitarem alguns dels seus espais més singulars. Començarem la passejada al mig del poble i ben aviat ens trobarem l'església vella de Sant Vicenç. 









Des d'allà començarem a enfilar-nos fins la torre i les runes del castell, lloc històric però des el que també gaudirem de boniques panoràmiques.




 Continuarem  la ruta per una pista comoda passant per  cal Muset, crida l'atenció la torre tan alta i la decoració de les finestres.













Continuarem fins a trobar  un encreuament, prendrem el camí que ens portarà a la font del ferro, una mina d'agües ferruginoses, amb un entorn molt frondós i amb alts pins rectes com un canó d'escopeta.








Arribats a aquest punt tornarem una mica enrera per anar a les  coves de can Llucià, tenen  dues grans abertures a l'exterior amb unes sales intercomunicades
d' unos 100 m² i un laberint de galeries  que sumen uns 450 m. de recorregut.

    


I més endavant arribarem a l'espectacular Balma de Can Soteres amb una bonica estalagmita







Posteriorment passarem pel costat  de Can Soteres,lloc des d'on gaudirem d'unes magnífiques vistes sobre  de Montserrat







Seguirem per la pista fins a desviar-nos per un petit corriol que ens postarà fins al sorprenent pont natural de pedra.






Continuarem pel sender que ens durà a  Sant Miquel de Vallclara , adosada a Can Guixà, una casa que es troba en runes, des d'aquí ja ens faltarà molt poc per arribar a l'autocar.
Espero que us agradi.
Luís Maseda

PS El Luís hi havia posat fotos que il·lustraven el text, però ha sigut impossible reproduir-les.



12.3.19

Imatges de la sortida a Sant Cebrià de la Móra


Sortim de Collformic amb pas ferm i decidit, al mig hi tenim en Josep Pujades el guia.

Ja tenim el Pla de la Calma a tocar.

El dia va ajudar per poder gaudir d'unes panoràmiques absolutament espectaculars.


Reagrupament, repassem tots els cims des dels més propers fins als del Pirineu.


- Veieu allà aquella més alta? Doncs és el Puigmal. (Foto Cathy Charles) 


Ens trobem el primer mas "La Caseta"


El lloc no és per a menys. Lluiiiiiiiiiiiiiiiiiiis 


Baixem poer davant dse la Caseta


Ja tenim el primer objectiu del dia a tocar, Sant Cebrià.

Ja som a Sant Cebrià, església romànica documentada des del 1099,
construida amb roca codina del seu mateix entorn. (Foto Cathy Charles)


Ens trobem l'església oberta
El sol de migdia il·lumina l'altar.

Des de Sant Cebrià mateix es pot veure, entre molts altres llocs, el Clot,


La foto de família amb un fons per recordar.


Vam rebre la visita dels que viuen al Clot i vam saber els noms de la burra i la mula!

Comencem el que serà una llarga baixada.

-Què  Dolors? Com va la caloreta?

Avall i més avall.  

Continuem baixant per un camí molt ben empedrat.

Anem baixant cap a la Perera. 

Aquest és el pou de la Perera.

Va d'arbres fruiters, de la Perera, cap a la Figuera. 


Moltes cases fortes tenien la seva capella particular. Aquí tenim Sant Isidre de la Figuera.


Passem i visitem la Figuera. En Ramon ens posa al cas d'aquests fets que aquí sota es detallen.

La Lola de la Figuera, una història poc coneguda del Montseny

 Explica uns fets que van tenir lloc a la darreria del segle XIX i principis del XX al Montseny, 

concretament a la masia coneguda com la Figuera, una casa amb segles

d'història situada a prop del pla de la Calma, quan alguns personatges que

esdevindrien fonamentals en la cultura catalana hi pujaven per gaudir del
paisatge, de la natura i del contacte amb les gents d'aquell massís, fets
aquests que influirien especialment en les seves obres posteriors.
Poetes, escriptors, músics, pintors..., van passar per aquella casa i van
deixar la seva empremta en una nena d'onze anys, la Lola, filla dels
propietaris, qui ara en aquesta exposició ens explica el que va significar
el pas per casa seva i l'estada al Montseny d'aquells primers modernistes.
Joan Maragall, Josep Pijoan, Lluís Millet, Amadeu Vives, Lluís Via,
Santiago Rusiñol, Ramon Casas, els primers cantaires de l'Orfeó Català,
etc., van ser alguns d'aquests personatges que van passar temporades en
aquell indret del Montseny, relacionant-se amb pagesos, pastors, carboners, traginers o amb la gent que treballava en els pous de glaç.
Precisament en una de les seves estades en aquella masia (1903), va ser quan Joan Maragall va concebre la seva teoria poètica coneguda com la ''paraula viva", desenvolupada més tard, i publicada amb el títol d' Elogi de la paraula. El músic Vives va acabar la seva obra Bohemios. Via, director de "Joventut", es recuperava de la seva malmesa salut. El mestre Millet, interessat per la cançó popular, anotava les que li cantaven pagesos i pastors. Pijoan, arquitecte i crític d'art, recollia les
rondalles del lloc, etc.


Una casa amb història...

Un lloc per visitar. 


El dia avança, la calor apreta ...


La pedrera de tots colors ens dóna el comiat de la sortida.

1.3.19

Sant Cebrià de la Móra 10 de març'19



Més informació aquí sota:

Santa Cebrià de la Móra 10 febrer'19

La sortida que us proposem pel proper diumenge 10 de març,  és especialment bonica i amb un bon reguitzell de punts d'interès. És una mica més llarga del que estem acostumats, uns 13 km, és per això que en el cartell hi hem posat de dificultat mitjana/alta. També caldrà tenir en compte que cap al tram final hi ha baixada amb una pendent considerable.

Resultat d'imatges de Sant Cebrià de la Móra
Sant Cebrià de la Móra

Sortirem de Collformic i ens dirigirem cap al pla de la Calma, a uns 3 km el deixarem per baixar cap a Sant Cebrià, el desnivell és suau. Aquí podrem esmorzar al peu d'aquesta església romanica datada des del 1099. 

Resultat d'imatges de Sant Isidre de la Figuera
Sant Isidre de la Figuera

Continuarem la baixada cap a la casa del Clot, i d'aquí cap a la Parera, Sant Isidre de la Figuera i la Codina, un racó del Montseny poc conegut, però realment bonic. A continuació ens trobarem amb el tram potser més difícil pel desnivell que hi ha fins arribar al restaurant  "L'Alzina"  a Aiguafreda, lloc on ens recullirà l'autocar.
Una matinal que realment fa molt bona pinta, si podeu, no us la perdeu.

12.2.19

Imatges de la sortida a Sant Salvador de Bellver

Ja ens hem acostumat a que la sortida del febrer sigui la que ens organitzen els amics de la Plana. Aquesta vegada era a Sant Salvador de Bellver.

L'autocar aquesta vegada no era Sagalés!
Hem probat amb l'Agustí!

Deixem l'autocar poc després de deixar enrere Orís per una carretera realment estreta.

I comencem per una pujada.


Camins estrets...


- Tu per aquí? Quina alegria!
- Amb quin autocar has vingut?

Des de Sant Salvador pel cantó de migdia es veu tot això!

Pel N. !!!

I a dins una església romànica d'una nau, preparada per oir-hi missa.


Una comunitat estable i una mica alternativa s'hi troba cada diumenge a les 11.




Al costat de l'església hi ha aquesta platja fosilitzada. Qui vulgui prendre un bany ha de saber que ho ha fet amb una mica de retard! Es calcula que uns 50 milions d'anys!!! Aprox !!!

Esmorzem a redós de l'esglesia cap a migdia, no hi toca tant el vent!

Un bon lloc per fer-s'hi la foto!


I la de grup també!


Aquesta va dedicada al Climent Gonzàlez, el primer contacte que vam tenir amb aquesta penya que ja podem dir que són vells amics.

Llàstima que hem arribat tard per prendre-hi el sol!!!


Deixem sant Salvador quan comencen a arribar els primers feligresos.

Al costat hi ha aquesta casa d'espiritualitat.

Amb aquest missatge a la façana.


Sant Miquel ja ens queda al darrera.

- Aquell complexe que veieu allà baix, diu en Miquel...

... És el centre de formació agrària de Quintanes.

Ara el camí fa una lleugera baixada.

La Francina i el Carles que se'ns hi han afegit a l'estona d'esmorzar, ara s'acomiaden!!!





No és època de bolets, però aquests aguanten més!!!


Hem de passar per aquesta esllavissada, testimoni del que aquí va ploure per la passada tardor.


Som a la Balma de Serinyà.

La manca de xemeneia ha deixat la paret emmascarada.

Hem de repassar tots els racons.

- Aquesta casa amb quatre reparacions i manteniments la tenim en condicions!!
- Ens hi quedem!!!

Ja som al salt de la Donzella.

- No pateixis Núria, que no m'he perdut i aquí no tenim cobertura!!!

La font raja bé, però no hi ha saltant d'aigua!!


Quina és la postura adequada per fer la foto aquí?
Aquesta...

O aquesta?


-Tan se val! Bon lloc per fer-s'hi la foto.

Dixem el salt enrere en mig d'altres mostres de les pluges torrencials que van afectar aquestes contrades.

NTLF !!!





Faltava veure encara un altre punt d'interès, el forn de calç del Clot.


Encarem ja la recta final de la matinal...

Seguint les marques del PR

Acomiadem els amics de la Plana i 
allà hi tenim l'Agustí que ens estava esperant.