Aquí no hi ha por!!!!!!!!!!!!!!

Quan el cel amenaçava ruïna, quan negres boires es passajaven per damunt de Santa Eulàlia....

No només eren amenaces, eren realitats. L'aigua corria pels carrers, camins, camps ... del nostre poble.
A aquella hora una bona colla d'intrèpids caminaires es trobava a la gasolinera per decidir si anar, o no, cap al Lluçanès. Penseu que es van fer enrera? Penseu que un xàfec espanta?
Doncs no!