Diumenge que ve dia 10 de febrer anirem a Riells, però no del Fai, sinó del Montseny.
La Margarida Roca i la colla de Breda ens faran de guies, com han fet els darrers anys. Sempre per llocs tan propers, tan bonics i per a molts de nosaltres, tan desconeguts. Sortirem de Sant Martí de Riells i enfilarem direcció a Gualba, pel camí de la Riera. Arribarem al gorg Negre, que es troba a la riera que baixa de Santa Fe. No sé si cal tenir molta fe per creure que aquí hi va anar a parar una bruixa del castell de Montsoriu. Es va espantar i allà va anar a petar. Serem en un lloc negre, misteriós i embruixat. Diuen que a “Arbúcies, 12 dones, 13 bruixes”. O sigui que no cal fer gaire números, més bruixes que dones i no en serem gaire lluny. M’han fet arribar aquesta llegenda que diu: En el castell de Montsoriu hi havia viscut una bruixa dita na Guilleuma, que totes les nits sortia seguida d’una gran cort de serventes, totes elles vestides de blanc. Voltaven les runes del castell en llarga processó, sembrant malura i mal averany, i feien perdre les collites de tots els pagesos del volt. Un dia el senyor rector de Breda les va ruixar amb els asperges i varen fugir totes. D’un bot van anar a parar al pic de Morou i, d’un altre, al fons del gorg Negre de Gualba, on encara fan de les seves.
Tornem al tros, si superem l’encanteri de la bruixa, enfilarem camí en direcció a Santa Fe, girarem cap a can Prat i finalment retornarem cap a Sant Martí, o sigui que en aquesta ocasió és una passejada circular. No podem tornar a pujar a l'autocar sense admirar l'església, el seu entorn i de manera especial el record que hi ha en memòria del que fou rector d'aquesta parròquia durant molt anys, Mn Pere Ribot, un gran poeta i una persona molt compromesa amb el país, un referent d'aquells que tanta falta ens fan en aquesta moments. Però aquesta passejada té molt més punts d’interès ja que en bona part passa per un camí que és una autèntica balconada amb vistes sobre Breda, Hostalric … i part de l’estranger. També veurem les mines de Gualba d’on se n’extreia quars i marbre, però no cal que porteu pic i pala, ja que he dit que només les veurem i serà d’un trosset lluny. Passarem a tocar la central hidroelèctrica que aprofita l’energia de l’aigua que baixa del pantà de Santa Fe. Riu, riera, rierol, pantà … molta aigua. Encara que no plogui aneu preparats per si s’ha de passar per algun lloc d’aquests, o sigui, ben calçats. Seria molt més llarg explicar tot el que m’ha dit la Margarida, però amb això ja n’hi ha prou per fer-nos venir moltes ganes d’anar-hi.