Aquest tram és un "remake" del que vàrem
fer el gener del 2004, encara que aleshores vam iniciar el recorregut a La
Fosca i aquest cop ho fem un xic abans. Per començar a agafar gana (el que
encara no en tingui) pujarem fins al Cap Gros des d'on ja veurem part del
recorregut, fins a l'Agulla de Castell, pel cap baix.
Baixarem a la platja
de La Fosca i, amb certa imaginació podem pensar lo bonica que devia ser abans
de restar tan urbanitzada. Hi veiem la modernista Casa Vilahur i després de
travessar la platja trobem el Castell de Sant Esteve, documentat el s. XIII i
que està enrunat.
A través de la bonica pineda d'en Gori arribarem a
S'Alguer un racó que miraculosament es va salvar de l'enderroc els anys 70
perquè quan els efectius d'Obras Públicas és dirigien cap a la cala per
enderrocar els edificis (segons una sentència del Tribunal Suprem) va morir en
Franco i això va salvar les casetes, que avui en dia són el testimoni de com les
coses senzilles podem tenir el seu encant. És un conjunt de barraques típiques
de pescadors que es van començar a construir el s. XVI.
Entre s'Alguer
i Castell hi ha el Mas Juny que va ser propietat del pintor Josep mª Sert. Els
anys 30 la platja de Castell es va convertir en la platja de París i a la casa
s'hi hostatjaven fins a 40 invitats alhora, amb presència de Josep Pla,
Salvador Dalí i la Gala. Posteriorment la propietat va passar a mans d'Albert
Puig Palau, industrial tèxtil que va fer-se també una nova casa independent, el
Mas Castell. Afí a la dictadura, en aquest lloc s'hi van muntar corrides de
braus, tablaos flamencos i tota classe de festes, un altre cop amb la presència
de Dalí. A finals dels 60, els negocis van anar malament i aquestes propietats
es van vendre.
Poc després trobem la Platja de Castell, objecte de moltes
campanyes, ja des dels anys 80 per evitar la seva urbanització El procés va
culminar amb un referèndum entre la població de Palamós que l'any 1994 va
decidir amb una participació del 56,5% i amb quasi el 70% de "no" la
preservació del paratge.
A continuació pujarem fins al Poblat Ibèric
de Castell, que data del s. Vi a.C i que va tenir la seva màxima esplendor
durant els segles IV i III a.C. Des d'aquest punt elevat es veu la Foradada de
Castell.
Ara anem carenant l'espadat i quan tornem al mar tenim a la dreta la
Cala Canyers i a l'esquerra la Punta del Mirador. A sota hi tenim la Cala Corbs
amb un curiós port natural de pedra. A continuació arribarem a Cala Estreta, on
hi ha un refugi de pescadors. Si no hi ha mala mar, podrem anar caminant arran
d'aigua (diríem que la cala cada cop fa més honor al seu nom), i passar també
la Cala d'en Remendon, la de Roca Bena i la del Cap de Planes fins a arribar a
l'embarcador de Can Barella.
Ara som al Cap de Planes i davant tenim les
Illes Formigues on l'armada francesa va patir una severa derrota a mans de la
flota catalana, comandada per Roger de Llúria.
La següent és la Cala el Crit,
l'única que pertany al municipi de Mont-ras (fins ara tot era terme de
Palamós). Allà el relleu no permet la continuació del camí de ronda i hem de
pujar. Després d'un llarg tram retrobem el gr.-92 que ens acabarà portant fins
als Jardins de Cap Roig punt final de la sortida.
Santa Eulàlia
Camina Gener
2015