18.4.13

La roca foradada. 14 d'abril'13. Cantonigròs.

El passat 14 d'abril vam fer la sortida corresponent al mes. El dia es presentava clar després d'una setmana de pluja. Prop d'una cinquantena de persones ens disposem a gaudir del dia. La gent de Sant Julià ens havia preparat amb tot detall una passejada que pintava molt bé. Realment es va complir amb escreix el que d'aquest dia esperàvem.


Només sortir de l'Esquirol, passem per aquest pont, un encant.


En Joan sembla dir amb molt d'emfasi que sí que això és veritat. És un dòlmen.


 I aquí enterraven els humans, abans que fóssim catalans!


 El dia realment va acompanyar. Vam poder gaudir d'una visibilitat perfecta, es podia veure el Pedraforca perfectament, el Cadí, el Puigmal, el....


 El camins vam ser diversos, però aquest tram de camí ral empedrat era una delícia.


 O,  a quin gegant se li va ocórrer de venir a  posar aquestes llambodes tan grans precisament aquí?


 Per més que havia plogut, no vam trobar-hi gens de fang!


 Mai havíem esmorzat al costat d'un camp de futbol. Ho vam fer al de Cantonigròs. 
Llàstima ens vam descuidar la pilota!


 La roca foradada, el nostre objectiu primer de la jornada. Ja hi som!


 Admiració per tot arreu, des d'un costat, des del davant...


 Les càmeres no van parar en molta estona, el lloc realment mereix retenir-lo ben bé a la memòria i a la càmera.


 No hi va haver pressa per a marxar, el lloc va despertar l'admiració de tots. Realment valia la pena fer-hi una visita i deixar-hi passar una bona estona.


 I aprofitar-la per a fer una foto en un marc com pocs.


 El salt des de l'altre costat.


 El forat des de l'altre costat


 I tota la penya al moment de fer la ja tradicional foto de família amb el salt, el gorg, la roca i el forat. Realment un entorn com pocs.


 Tot marxant, no podíem contenir les ganes de contemplar una vegada més aquest espectacle, des d'un cantó...


 I des d'un altre.


 Camins per passejar, per gaudir, per a parar i contemplar.


 Empedrats com el camí ral que hem vist abans, o aquest tram del camí de tornada.


O aquest amb barana inclosa. Realment va ser una passejada per a ser gaudida i recordada.


I tot això va ser possible gràcies a a questes persones: Miquel Uribe, Joan Muñoz, Xevi Muntades i Climent Gonzàlez. De veritat gràcies per la vostra paciència, la vostra companyia i el vostre guiatge. Desitgem que al Miquel la intervenció quirúrgica li hagi anat bé, al Climent que amb els seus 90 anys ens pugui continuar acompanyant i a tots moltes gràcies i fins l'any que ve.